Un jutge a cadira seu:
“qui vol sentenci’, que vénga”.
Si n’hi ha cap que pretenga,
guanyarà aquest jubileu.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Jutges
Llucmajor
917
II
Molts me diuen que ell és vei;
jo dic: -No l’he de cuinar!
I en haver-me de casar,
no en vui d’altre sinó ell.
Margalida, en bon matí,
tot d’una que t’he afinada,
¿saps amb què t’he comparada?
Amb una estrella daurada!
Déu te don un bon camí.
Tu me daves faves, faves,
i jo no n’era afectat:
si me daves peix trempat…
si me’n daves, si me’n daves!