Un jutge a cadira seu:
“qui vol sentenci’, que vénga”.
Si n’hi ha cap que pretenga,
guanyarà aquest jubileu.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Jutges
Llucmajor
917
II
Quantes n’hi ha de casades
que així mateix fan paper!
Emperò ¿qué n’hem de fer
si ja són cartes jugades?
Saps que estic d’a pler quan jec
devers la una, una estona,
a’s costat de sa brivona!
I a cada uiada que em dóna
diu:-’Tura’t, si no, m’assec!
Jesús! Si N’Aina-Maria
se casava enguany, Bernat,
a tu et seria forçat
cercar una companyia,
perque Déu desitjaria
que tots prenguéssem estat,
i així s’hauria acabat
d’es jovent sa gelosia.