Per vós, ramell de pintures,
he passat penes bastants;
que vénguen dos capellans,
després quatre cristians
amb so baül en ses mans
per donar-me sepultura.
Jo no tenc hora segura
com veig la vostra hermosura
de perles i diamants.
El dimoni li eixia
conforme d’un ermità
i li deia: -Catalina,
amb mi t’has de confessar.
-Jo no em vui confessar amb tu
perque ets dimoni d’infern;
jo me vui confessar amb Déu
perque me dugui an el cel.
Un ramellet foraster
m'han dat, i no llança olor;
l'he rebut amb gran amor
perquè a mon amic vui bé.