Roseta de can Ferrí,
tu ets guapa i agraciada.
Voldria veure’t tancada
monja dins un monestir.
Un homo, en esser cassat,
ja no l’alegren juguetes:
tot són draps i gonelletes
i mai té res avançat.
Mentres existesc, som mort;
estic alt i som baix;
no ho som, i faç de calaix.
Tu, amb això, cabila fort.
Un sostremort.