D’es Pont fins an es Convent
hi conec una fadrina
que com camina s’empina
i sempre va sota vent.
Això va per tu, Tonina,
qui tens poc enteniment:
Un barco de bona gent,
quan fa maror, no es retgira.
Jo som euveia perduda
que he fuita del Bon Pastor,
i ara em som regoneguda
que el món és enganador.
Tenc un coixí de pedaços
per quan l’hauré de mester.
Una viuda a suaquí sé
qui en es seus mostatxos té
pèl per fer set matalassos.