Vós a Son Cuixa segau,
possessió que no sé,
i jo dins Son Garrover
tanta tristor passaré
com un catiu dins Alger
que de moros està esclau.
Mu mare, es guerrer no em dóna
una hora d’espai. M’ha dit:
-Tant de dia com de nit,
sempre an es foc ationa-.
I jo sé, i ja fa estona,
turmentant una persona
li fan dir “sí” qualque pic.
S’ase meu jo el tenc criat:
quan me sent, tot d’una ve;
és de sa talent que té;
no el tenim gens desganat.