En té un pam i un poc més;
es redons vénen després;
sa dolçura es cor me toca,
i d’es suquet sa panxa creix.
El raïm.
A Sa Pobla aquests poblers
deuen dir: “Mal les toc ràbi’!”
Los han pres de dins sa gàbi’
sa prenda que estimen més.
Com més horabaixa es fa,
es meu cor més pena té,
perque veig que no vendrà
es qui li vull tant de bé.