Maria-Aina, no en tens gaire
de porer riure de mi:
que jo sé parlar en llatí,
foraster i mallorquí,
i no m’hauràs per cap caire.

Aturada no estic mai;
sempre estic en moviment;
tant si fa com fa vent,
mai per mai tenc aturai.
L’aigua de la mar.

Aquests dos que ballan ara
son fiis de cosins germans
i, si se daven ses mans,
més ho serien encara!