Com ve es temps de figues flors,
ella se’n va a ses figueres:
de’s mantell en fa banderes
i ara ja no en té tros.
Tu te burlaves de mi:
que tenc es nas gros, me deies.
Estimat, si es teu te veies,
no ho diries pus de mi!
Cinc dies de bona vida
tenguérem sense fer res,
confiant com el pagès,
que sa nostra mos vendria.