-Bernat, ¿no n’estàs ferit,
d’es mal de damunt s’esquena?
-Sí fa, jo hi tenc una alena
que me puny seguit seguit.
En entrar, “Bon dia tenga”,
li hem de parlar cortés,
“jo vénc per aquesta prenda,
senyora, que la serveix”.
En passar p’es teu carrer
tiraré un mocador a l’aire.
El qui t’haurà, Juana-Aina,
haurà de ser llambriner!