Un dia estava elevada;
se féu hora de dinar:
per darreria menjà
un rém, que florit tornà,
i la gent quedà astorada.
Es qui és nat morrioner,
sempre sap fer morrions,
i qui és nat per fer cançons,
tota la vida en sap fer.
Es vicari i s’escolà,
s’ecònom amb so ruquet...
Al•lota, deixa’m entrar,
que aquí defora hi ha fred.