Vós sou l’uiastre esbrancat
d’una garriga comuna.
Garrida, vós sou la lluna
que llança la claredat.
Sa talaia du bandera ;
cosa de nou deu tenir:
o vaixell que deu venir,
o barqueta coralera.
Mestre, bon mestre,
deixau-m’hi anar
a veure ses nines
dalt es campanar.
Repiquen ses campanes,
i tornen repicar,
volten i revolten
i cauen dins la mar.