Com te pensaràs tenir
es tord dins sa bandolera,
te’n prendrà com la jonquera,
que ha tants d’anys que espera
fuies, i no en pot tenir.
Bartomeu, Bartomeuet,
que m’has costada de pena!
Fins a’s port de Cartagena
aniria per veure’t.
Si no ve, jo hi vui anar
nedant per damunt una ona,
i si fa vent i s’afona
i Sant Miquel se n’adona,
ell me donarà sa mà.