Altres cançons relacionades
Oh mar blava, que ets de trista!
en mirar-te ploraré,
perquè te n’has duit mon bé
de davant la meva vista.
En Darder feia la pala
i deia petit: -Cornau-;
i llavò, més fort: -Callau!
Val Déu, quina gent tan rara!
Més m’estimaria estar
davall terra soterrada
que haver d’esser mermulada
d’un que no es paga es mirar.
Tradicionari de Mallorca
