Dares s’amor, Montserrada,
an En Jaume d’es Racó,
i la té tan respectada
com l’hòstia consagrada
que un capellà l’ha posada
patent a l’altar major.
¿A on són mos pensaments?
¿On són, que no són aquí?
Se són apartats de mi,
estimada, i tu los tens.
Es dissabte de Sant Pere
acabàrem de segar,
i un adiós vaig donar
a una manacorera.