Si vós me tiràsseu macs,
jo vos tiraria pedres;
si em tiràsseu escudelles,
jo vos tiraria plats.

M’aconhort de donar-vós
una uiada com passau;
jo plor com veig que em mirau,
de veure que ses amors
en mi tan prest les mudau.

Cavallers i menestrals,
tothom cridava: -Pagès,
aquest parei, ¿de qui ès?
-És de don Juan Vallès
-Vaja quins dos animals!
Jo no en ‘via vists de tals;
quasi no són bons per res.