Corriola i peu-de-Crist
són qui m’embossen s’arada.
Saps quin llaurar fa tan trist
ausent de vós, estimada!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Allunyament. Enyorança
Poble
Banyalbufar
Camp Semàntic
Amor, Devocionari i advocacions, Eines medi rural, Enyorança, Feines medi rural, Gent foravilera, Herbes, Llaurar, Medi rural, Tristor
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
56
Volum
I
Núm de pàgina
6
Interpretació
Referència a l’amor entre home i dona. Els sentiments d’un enamorat per l’absència de la seva estimada. Expressa melancolia produïda per l’allunyament i condensada en l’enyorança.
L’enamorat treballa sempre desmotivat perquè pensa amb l’estimada.
Altres cançons relacionades
Estimat, com jo veig s’ase
que vós solíeu menar,
corrents me’n vaig dins sa casa
perquè no em vegen plorar.
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Ja no em veuràs emprar pinta
sa cara no em rentaré
que no hagi vist lo meu bé
que llaura en es sementer
de Son Vivot d’es Puig d’Inca.
Tradicionari de Mallorca
