Ses casades me consolen:
diuen: “Es teu ja vendrà”.
Val més un tord en sa mà
que mil i cinc-cents que volen.
En acabar de segar,
tiraré sa fauç a l’aire,
Voldria li tocàs aire
qui primer l’aixecarà.
Quan me dirà: “Això és tot?”
jo diré: “Això és sa mostra”.
Es correus se’n van a posta
a dur endiana de brot.