-Adiós, flor d'hermosura,
abraçada amb l'interés.
Ja no mos veurem mai més
en no esser a la sepultura.
Déu te do tanta ventura
com desig per mi mateix.
-Ja no vaig per l'interés;
ja n'estic desenganada.
Me convé estar casada
amb so que m'estima més.
Jo t’enyorava, Francina,
i no era per berenar:
tenia por d’aplegar,
dins lo meu cor, fam canina.
D’aqueis bous tan valents
ja se’n sentirà parlar,
perque varen rabassar
a dins sa vinya d’es pla
terra, tai de fonaments.