Ja en passareu, de fortuna,
si queis soldat, lo meu bé!
Peu descalç a Lluc ’niré,
si vos embarquen tot d’una.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Soldats
Puigpunyent - Galilea
294
II
Quan jo mir aquests aucells
que corren per sa llaurada,
sempre pens en aquell temps,
garrida, que et festejava.
No bebia ni menjava
i tu no em planyies gens.
I ventura que tu tens
que vàrem esser parents
i no em va voler ta mare!
Jo no t’haguera deixada
fins i tant fosses estada
per l’església publicada,
garrida, per tots es vents!
Ai, ai, ai, Catalineta!
Tu la m’hauràs de pagar,
perque no em volgueres dar
un boçí de pa amb fonteta.
Jo tenc sa memòria a sostres
i sa carn a comellars;
dins es cap duc es compàs
per dir-ne poques o moltes.