Jo cada dia dejun,
però no dejun de pa:
jo dejun de festejar,
perquè tenc s’estimat lluny.
Un fadrinet Amorós,
com ell començaa a anar-hí,
no s’atreveix a dir-lí
cap puntet dificultós.
Com hi ha un any o dos,
ja s’atreveix a dir-lí:
-Anit, ¿vols que quedi aquí
i festejarem tots dos?
-Estimat, si fos per mi…
¿Què diriren los majors?
Adiós mitja pesseta,
realet de nou doblers!
Ja no hi tornaràs mai més,
a festejar a sa Tanqueta.