Amor, sa primera pedra
ja no la posàreu bé,
i ara es marge se’n ve;
tant cau envant com enrere.

-Si tu ne vas darrere, jo t’aniré davant,
Jo me faré la lluna, lluna del cel més gran.
-Su tu te fas la lluna, lluna del cel més gran,
jo me faré nigul i t’aniré tapant.
-Si tu tes fas nigul i a mi me véns tapant,
jo me faré la rosa, rosa del roser blanc.
-Si tu te fas la rosa, rosa del roser blanc,
jo me faré la beia i t’aniré xupant.
-Si tu te fasla beia a mi em véns a xupar,
jo me faré balena, balena de la mar.
-Si tu te fas balena, balena de la mar,
jo em faré pescador, pescadoret de nau.
-Si tu et fas pescador i a mi em véns a pescar,
jo me faré l’arena , arena de la mar.
-Si tu te fas l’arena, arena de la mar,
jo me faré les ones i te vendré a banyar.
-Si tu te fas les ones i a mi me véns banyant,
jo me faré le llebre, llebre del camp més gran.
-Si tu te fas la llebre, llebre del camp més gran,
jo em faré caçador i t’aniré caçant.
-Si tu et fas caçador i a mi em véns a caçar,
jo me faré la monja, monja de l’Olivar.
-Si tu te fas la monja, monja de l’Olivar,
jo me faré el frare, i et vendré a confessar.
-Si tu te fas el frare i em véns a confessar,
més val que mos casem, no tornarem penar!

S’ase d’En Pujol ja plora.
Ja ho diu en Llorenç Pagés:
s’anar a Felanitx no és res,
però Ciutat és enfora.