Si jo poria tornar
tres hores un esperit,
seria un incert que anit
no ves es qui em fa penar.

Un vespre de ball de màscares,
un vespre de molt de fred,
dins una sala molt ampla,
vaig passar per lloc estret.
Després de ballar sa dansa,
li vaig convidar a sortir.
Va voler que li compràs
vins i peres ensucrades,
i quartos i ensaimades,
de gitano un tros de braç.
Com vàrem esser a defora,
a la claror d’un fanal,
li vaig dir: -Oh mascareta,
¿te vols llevar el mascaral?-
Pensant que era una nineta
blanca com la flor d’abril,
se va llevar sa careta,
i va esser un guàrdia civil!

Estant vós per a morir,
demanàreu al Senyor
remei p’es mal de canyó,
i vos ho va concedir
per aquell qui confiat
vengués a invocar-vós.