Hi ha hagut temps que tenia
en tu los meus pensaments;
l’any passat, en aquest temps,
si em colgava, no dormia.
¿Quina és l’amorosa mare
que alimenta es seus infants,
la potegen inhumans
i li escupen a sa cara?
La terra.
Cara de rosa, aixequè’t,
'nirem a missa primera.
Davant sa teva carrera
m’hi som enredat de fred.