Trist estic com vos veig trista
i plor quan veig que plorau;
me’n vaig com vós vos n’anau,
mirai de la meva vista!

T’avanaves per aquí
que en sentir-te, m’aixecava;
i jo, com amb tu rallava,
mu mare me reganyava
i no t’ho gosava dir
perque no haguesses de dir:
-Que ets tornada d’arriscada!

A la matinada fresca, lai, lai, quina fresca hi feia!
Jo me’n vaig anar a caçar, lai, lai, quina fresca hi fa!
No trobí caça ninguna, ni res per encativar,
Només una joveneta, qui guardava bestiar.
Ella estava adormideta a l’ombra d’un auzinar.
Vaig coir un ram de violes, damunt ella el vaig tirar.
Les violes eren fresques i la jove es despertà.
Quan la jove se despertà, la color va tramudar.
-¿Què cercau aquí, bon jove? ¿Què veniu aquí a cercar?
-La vostra amor, joveneta, si vos la’m volíeu dar.
-Demanau-la a lo meu pare, jo no la vos puc donar.
Si el meu pare la vos dóna, jo no la vos puc negar.
-¿No em diríeu, pastoreta, de qui és el bestiar?
-Les auveietes són meves i els anyells del meu germà,
i els bouets són de mon pare; si los vui, los me darà.