Des que se’n són anats
es soldats, no tenc consol.
Qui mal té i mal se dol,
saps que són dos mals plegats!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Soldats
Poble
Puigpunyent - Galilea
Núm de glosa
743
Volum
II
Altres cançons relacionades
Toca a sa porta amb sos dits
i obriràs, si està empès.
Si la jove diu: “¿Qui és?”
respon i dius: “Anem-hí!”
Hermós, polit claveller,
amb altre no em vull casar.
No muds, que no vull mudar.
Serva’t, i me servaré
tan verd com l’arbre qui té
ses rels devora la mar:
sense regar-lo, verd va,
i jo, sense festejar,
aiximateix te voldré.
No vui faves, no vui faves,
perque no en som afectat;
menjaria peix trempat
si me’n daves, si me’n daves.
Tradicionari de Mallorca
