Altres cançons relacionades
Quan jo era porqueret
que guardava p’es camins,
feia voreres endins
i jamai duia barret.
Aqueixa cara de ca,
peluda com la moneia,
negra com la ximeneia,
¿qui serà que la voldrà?
A quinze anys vaig començar
a festejar N’Ainès Pura,
i amb sa seva calentura
me fé perdre s’andadura,
es trot i es caminar.
Tradicionari de Mallorca
