Es doblers i ses amors
allà on són se demostren;
ses lletres poc hi importen:
basta parèixer senyors!

Tres figues té madò Clenxa,
totes tres tenen igual:
sa primera és sa verdal,
sa segona, paratjal,
sa tercera martinenca.

S’aigo de s’abeurador
és que em fa lluir sa cara.
¿Saps què ets de dir a ta mare?
Si me vol per gendre o no.