Oh, demà en aquestes hores:
venturós o dissortat!
I, si surt amb llibertat,
serà com un gra de blat
que no ha sortit engranat
d’enmig de ses dues moles.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Quintes. Sorteig
Artà
250
II
Ramell, des que estic ausent
lluny de la teva persona,
mon cor se vesteix d’una ona
blava, que la mar no en dóna
diada de sol i de vent.
No he trobat argument
que m’haja dat entenent
es mal d’enamorament
com tan fort s’encapirrona.
Marieta, posa un peu aquí,
Marieta, posa un peu allà.
Xitxarona, malaguenya,
tu me cerques enganar.
Ses sabates que tu dus
són del tio capellà.
Sempre me recordarà
que l’any vuitanta-dos era
que en es cós de Son Servera
tupaven sa gent d’Artà.
I ara jo he de reparar
lo que mos vendrà darrere.
Eren cinc i un al•lot
de sa quadrilla d’Artà
per devers un centenar
de serverins amb garrot.