-He sentit “número dos”;
fatal sort això és estat!
-No ploreu, clavell daurat,
que així ho vol Déu poderós.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Quintes. Sorteig
Felanitx
695
II
Qualsevol homo menut
qui en so xerrar és voluntari,
lo que no té de grandàri’
ho posa de llenguerut.
Som veia i tenc es cap blanc,
Mai ’via vist tala feina.
Era molt geugera s’eina
i em dava dolor bastant.
Si voleu sebre què feia:
taiava ordi per pastar
i no em poria aixecar
de mal d’esquena que em feia.
Amor, de vuit en vuit dies
tocau comparació,
i diumenge en farà quinze
que no us he vist, bona amor.