-He sentit “número dos”;
fatal sort això és estat!
-No ploreu, clavell daurat,
que així ho vol Déu poderós.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Quintes. Sorteig
Poble
Felanitx
Núm de glosa
695
Volum
II
Altres cançons relacionades
Catalina, som sabut
que te volies casar;
per això és que et veig passar
es diumenges amb so ruc.
¿Tu que t’hi has de posar,
si som parents amb s’al•lota?
Jo vendré sa part que em toca
per sa dispensa pagar.
“Adiós, beca vermeia;
beca vermella, adiós”.
Se despedien los dos;
un plorava i s'altre reia.
Tradicionari de Mallorca
