La sínia va rodant,
les euveies van cantant,
los cadufos van amunt,
les beies fan rum-rum;
acabada la cançó,
los cadufos al racó.
El rés del rosari.

Na Roegona va dir
an es seus enamorats:
-¿Vos heu de fer uns solapats?
si los voleu dur ajustats,
los m’haureu de donar a mi,
que es sastres de per aquí
no saben fer traus cairats.

N’Aina Mates no durà
mai més sa clenxa xapada:
es dobler de sa pomada,
es moixet l’hi va menjar.