A ses viudes los ne pren
com a ses rates-pinyades:
de dia estan retirades,
però en sa nit tresquen ferm.
Dins sa garrida d’es Teix
una llagosta vermeia
se va carregar un feix
de dos mil quintars de teia
i ella mateixa deia:
Si no em basta, en duré més.
Ja s’és mort es comprador
de ferro vei i pedaços.
Se’n moren de massa grassos,
i aqueix s’és mort de magror.
Ja és mort aquell nas major,
ell qui era s’estaló
qui aguantava ets altres nassos.