Tota sa meva grogor
me ve d’una malaltia,
però sa teva negror
no la’t llevarà sabó
ni lleixiu, per fort que sia.
D’estiu, en haver segat,
mos casarem, amor meva;
veurem la gent de ca teva
si de rallar haurà acabat.
Bon Jesús, alçau la mà,
veureu que hi ha de pobrets
qui tenen es budells secs,
i això és de no menjar.