Déu n’assacii qui en té ganes,
de menar parei major,
que jo n’estic més redó
que un malalt qui fa quartanes.
A Son Serra de Marina,
que hi estan allà de bé!
Com un gall i un gallina
tancats dins un galliner.
Jaume, Jaume, N’Antonina
ja és partida qui se’n va:
ja és damunt es Coll d’Artà
qui et dóna sa despedida.