Tothom pretén d’es seu sebre,
tant si és pobre com si és ric.
Va nodrir un ruc petit
amb talegades de pebre.

Si vols que siguem amics,
`ximateix poràs tornar,
però m’has de regalar,
es Dijous Sant, es confits.

De ses comandacions
que me vares enviar,
redobl i torn redoblar
fins a dos mil redoblons,
fins que ses penyes de mar
treguin ramells de murtons,
i ses mates olivons,
i es morts ressuscitar,
i s’arena de la mar
en pols se convertirà,
i sa blavor tornarà
confits, i s’alga torrons,
i es vaixells canyellons.
Mira si és fort mon penar!