Darrere una penya vaig possar llevat;
va sortir Mossènyer tot empastissat.
-Mossènyer, Mossènyer, ¿qui més correrà,
vós per la muntanya i jo pel lloc pla?
Vós, per la muntanya, mates trobareu,
i jo, pel lloc pla, no m’agafareu!
Jo tenc una espasa que taia cantons
i un saio-maio amb molts de botons.
A cada botó, un flor de setí.
Tot serà vostro, si em voleu a mi.
Jo t’he entregat lo cor meu;
en faràs lo que voldràs,
i, quan lo maltractaràs,
maltractaràs lo que és teu.
Ordi baixet i menut,
casi s’aplegar no ho paga:
havies d’haver crescut
per baix, com sa pastanaga.