Un temps vèiem al•lotetes
que jugaven p’es carrer,
i ara ja les fan fer
ventadors i senaietes,
i, si guanyen tres pessetes,
es diumenges cauen bé.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Senalleters
Poble
Artà
Núm de glosa
646
Volum
II
Altres cançons relacionades
- Nota punts i col•legeix;
jo te don sa raó clara:
un fii se menja son pare
dins sa panxa de sa mare.
Digue’m què pugi ser això.
-Això és bo d’endevinar:
dins l’església nostra mare,
com anam a combregar,
un prodigi veim obrar:
que es fii se menja son pare.
Quan En Roses era viu!
De com ell no se’n passetja.
A mi, qui malmanetja,
el me penj a sa corretja
passada en es darrer piu.
Roseret de roses blanques,
qui mos ho havia de dir,
tan amics com érem antes,
que ara haguéssem de renyir!
Tradicionari de Mallorca
