Na Bàrbara d’es Mistrer
i sa fia de sa Torta
se n’anaren a sa porta:
-Dau-mos beure, taverner.
¿A on ets, Jaume Terrosa,
soldat d’es meu batalló?
Fadrina qui té tristor,
en veure’t ja se consola.
Com veig que me n’he d’anar,
es peus me tornen arrere,
que planc haver de deixar
aquesta amor vertadera.