En Juan de sa Font Santa
va néixer en es juriol,
i de tant d’anar p’es sol
sa barba li tornà blanca.
Vénc en el món sense mare
i pare no en tenc tampoc;
era moro i el cremaren,
llavò a mi me batiaren
quan vaig sortir d’es seu foc.
L’aiguardent
Novia, feis polseguera
amb aquests estufadors,
que d’aquí un any o dos
no botareu tan lleugera.