A vuitanta anys vaig entrar
en es quarto on vaig néixer:
no hi havia blat ni xeixa
ni lloc per posar es gra.
Jo festejava una al•lota
que no li sabia es nom,
i deia davant tothom:
-Vet allà sa Galiota!
Entre les deu i les onze
ses botelles passaran
i es crespells no faltaran.
Això serà sa nostra honra.