A aplegar busques, Mateu,
que ara ve sa primavera;
tu seràs colomí meu
i jo colomina teva.
Com no en tenia,
darte’n poria,
i ara que en tenc
no en puc dar gens.
Una al•lota, quan no tenia enamorat, podia donar amor.
Jo cridava: “Es berenar”,
i es berenar no venia.
A’s darrer cop vaig cridar:
“Duis es berenar! Feis via!”