Jo em pos a cap de cantó
de carrer que em ve de passada,
per mirar-vos, estimada,
com anau an es sermó.
-Pere Antoni, ¿vols que anem
a can Xesc a berenar,
que han agafat un milà
i entre tots l’acabarem?
Oh brot de murta esfuiada!
Oh poncella de roser!
¿Tan desgraciat seré
que un dia no poré fer
amb vós una conversada?