Germana meva, jo et planc
que et casis amb teixidor
que et farà menjar es segó,
no dic es que faràs, no:
es qui cau davall es banc.
A la una canta es gall;
i a les dues, sa gallina;
a les tres, es ronssinyol,
i a les quatre ja és de dia.
-Erri! ¿No caminaràs?
¿O tens ses potes de plom?
-Ja ho veus, tan véia com som,
i encara m’enyoraràs.