S’amor de ses muntanyeres
és com sa d’es muntanyers:
les ne pren com ses cireres,
que només duren un mes.
Na Catalina fa rues
i no les sap compartir:
una màrfega cosí
i, amb ella, foren dues.
Un fadrí qui està promès
amb sa seva enamorada,
ja té sa vinya sembrada,
cavada i matgencada,
però no la posseeix.