Dins ses muntanyes de Lluc
sempre hi ha neu conglaçada:
Margalida agraciada,
ja t’alcançaré, si puc.
L’amo En Juan Batistet
a tots mos voldria honrar,
emperò un selordià
n’és ben capaç de robar
es calis d’es consagrar
i es missal de resar
i deixar s’escolà dret.
En sa primera vegada
te vaig donar tot es bé:
aquí tens es claveller
estès dins es sementer
sense cap branca taiada:
tu sa soca li has danyada
per tot es temps que viuré.