Sa mola de Son Terrassa
mal la se’n dugués es vent,
perque sempre m’embarassa
i no puc veure Orient.
Oh, al•lota, que m’agrades!
Tu n’ets feta an es gust meu;
si jo ho fos tant an es teu,
no perdria es temps debades.
Damunt es puig d’Orient
una santa hi han posada.
Si no mos dau sa panada,
no vos darem aigordent.