Ramell, des que estic ausent
lluny de la teva persona,
mon cor se vesteix d’una ona
blava, que la mar no en dóna
diada de sol i de vent.
No he trobat argument
que m’haja dat entenent
es mal d’enamorament
com tan fort s’encapirrona.
Toni, tu tens ses amors
a dins lo meu cor tancades.
Jo pens en tu més vegades
que bales no han tirades
a un soldat desertós.
Com te mir, te trob airós,
de cada part curiós,
i… per acabar: m’agrades!
Per amor de ses errades
que trobam a ses cançons,
convé aprendre ses lliçons
de ses persones honrades.