A Sant Llorenç, llorencines;
no n’he vistes tantes mai!
Però tenen un trebai:
que se casen i són nines.
Garrideta, es confessor
amb qui vos confessareu,
vos dirà que no hi torneu
a fer penar el servidor.
Si jo em veia a ser casada
amb lo teu cos, Bartomeu,
ja podria dir que Déu
la glòri’ en vida m’ha dada.