Cada dia dematí,
quan m’aixec de dins sa paia,
faç una grossa riaia
p’es qui se riurà de mi.
Mestre, bon mestre,
deixau-m’hi anar
a veure ses nines
dalt es campanar.
Repiquen ses campanes,
i tornen repicar,
volten i revolten
i cauen dins la mar.
Mos passejam amb mostatxos
i amb sa botella en ses mans;
de tant en tant glopejam
fins que estiguem ben borratxos.