Mestre, bon mestre,
deixau-m’hi anar
a veure ses nines
dalt es campanar.
Repiquen ses campanes,
i tornen repicar,
volten i revolten
i cauen dins la mar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De jocs
Poble
Artà
Núm de glosa
134
Volum
III
Altres cançons relacionades
Jo ja estic aconhortada,
estimat, que no em voleu.
M’heu carregada una creu
de catorze pams d’alçada.
Fins que l’haureu sospesada,
ses penes no em planyereu.
Sospesau-la, i veureu
quina pena tan sobrada!
Quan mu mareta en bolcava
i em posava dins es bres,
callava i no deia res
i s’amor ja em turmentava.
La vostra mare deu dir:
“Quina gent tan enfadosa!
Perquè tenc sa fia hermosa
no la me deixen dormir!
Tradicionari de Mallorca
