Mu mare, jo el vui paraire,
perque és un art molt honrós:
ni sastres ni teixidors
saben fer un castell a l’aire.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Paraire
Poble
Pollença
Núm de glosa
597
Volum
II
Altres cançons relacionades
Si em pensàs que amb un ramell
jo te pogués alcançar,
jo passaria la mar,
aniria allà dellà
per una flor de clavell.
Ets homos de devers Búger
no són com es pollencins:
prenen un bri o dos brins,
sols que es puput no les fuja.
Mare de Déu del Roser,
Vós sou sa meva mareta;
a visitar-vos vendré
cada dia una estoneta.
Tradicionari de Mallorca
