Mu mare, jo el vui paraire,
perque és un art molt honrós:
ni sastres ni teixidors
saben fer un castell a l’aire.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Paraire
Poble
Pollença
Núm de glosa
597
Volum
II
Altres cançons relacionades
¿Vols que faça, Gabriel,
una cançó per tots dos?
A terra de glosadors
es sembrat no s’hi ajeu.
Ja no m’anomenaràs
a ninguna part del món.
Estimat, tala com som,
encara m’enyoraràs.
Hi havia un caçador ole, ai! un caçador,
qui se n’anava a caçar, ole, ai! ai! a caçar.
Bandolera i escopeta, i darrera mena el ca.
No troba cap peça bona per ell porer-li tirar.
Veu una pastora hermosa qui guardava bestiar.
Ell la troba dormideta a la vorera de mar.
Cui un ramell de violes, per tres pics l’hi va tirar.
Les flors eren roadetes i al cap darrer es despertà.
-¿Què voleu de mi, bon jove? ¿Què cercau aquí, germà?
-Per la vostra amor venia; digau si la’m voleu dar.
-Si mon pare la vos dóna, jo ja la vos vui donar.
Tradicionari de Mallorca
