Es sereno ha mort un moix
i l’ha duit an el Socós,
ha comprat un cèntim d’oli
i un panet de dos:
per dinar, per sopar,
per sa nina no n’hi ha!
Qui n’és causa, bona amor,
que estic a llibre de rei,
d’es cap li surti es cervell
com ses bales d’un canó.
Capitana, retirè’t,
que hauràs de ballar la dansa:
ara ve el rei de França
i et farà perdre es cantet.