De pasteres ne tenc tres,
fadrina, per pastar-hí,
i gra per dur en es molí.
No som com tu, xerafí,
que a ca-teva no hi tens res.
Es mocador que em va dar
ja n’era ben rentador:
hi vaig sembrar un ciuró
i luego ja va grellar.
Quan pus ciuró no tingué,
vaig tirar sa soca en terra:
hi judicaren fusters
dos mil bastiments de guerra
i llavò una galera
i set llaüts de pescar
i cent barques per dins mar,
totes descobreixen terra.
No et fiis de la romeguera,
que romandràs enganat:
com creuràs haver passat,
llavò et tendrà per darrerre.