-Cucuiades, ¿d’on veniu
ara en sa dematinada?
-De menjar xeixa robada,
però no m’han agafada
i per això “restituïu”,
“restituïu”, “restituïu”!
Vós estau enmig, garrida,
i sentireu el qui passa.
El qui s’enamora massa,
perilla perdre sa vida.
Oh Bellveure, que ets de lluny!
Si jo et poria acostar,
seria com qui posar
un poc d’oli en es llum.