-Moliner, moleu-me prest
i feis-me bona farina,
i demà, com tornaré,
ja vos duré una prima.-
Se’n va i se’n du sa farina
i en fa lo que n’ha de fer,
i aquell pobre moliner
encara espera sa prima.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Moliners
Alcúdia
173
II
Déu vos do tanta ventura,
si amb un altre vos casau,
com un coní dins un cau
que s’enquatra amb una fura!
Oh estimat, que anau de coix!
¿O heu tirada malaltia?
Jo, p’es camí, com venia,
olorava i sentia carn que pudia;
¿que devíeu esser vós?
Hi ha fadrina que diu:
-Demana’m, i jo et voldré:-
i ella, tal vegada, té
es cor, d’un altre, catiu.