-Moliner, moleu-me prest
i feis-me bona farina,
i demà, com tornaré,
ja vos duré una prima.-
Se’n va i se’n du sa farina
i en fa lo que n’ha de fer,
i aquell pobre moliner
encara espera sa prima.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Moliners
Alcúdia
173
II
Hi ha fadrina que diu:
-Demana’m, i jo et voldré:-
i ella, tal vegada, té
es cor, d’un altre, catiu.
Dins sa cuina de sa sogra
saps que hi fa de bon estar!
Però jo no hi puc anar
perque diu que em troba pobra.
Cada dia em giraré
a sa penya d’es migdia,
i si no us veig, vida mia,
plorant me consolaré.