Què has de rallar, estrafolari,
jo si vénc de bones sangs?
A casa som cinc germans
i n’hi ha tres de capellans,
un metge i s’altre notari.

Vós sou qui em poreu dar vida
i cercau que em muira prest.
Saps quin turment és aquest
per un que la mort el crida!

Com dins Sineu entraré
qui veuré la mare mia,
amb moltíssima alegria
ses mans li aplegaré.
I ella me dirà:-Ma fia,
¿que no t’has campada bé?-
Jo respondré i diré:
-Així com millor poria.