Cada dia los meus uis
estan girats devers mar;
en veure vaixell passar
de deçà o de dellà,
tot d’una ja estan remuis.

En sentir coure que ve,
si dorm, ja estic desxondida:
ses claus de la meva vida
les vaig dar a un traginer.

Ja comença a fer gotetes
i es torrent qui ja se’n ve:
mal se’n dugués s’enginyer,
es taulons i ses casetes
cap avall a fer punyetes
per dins aquell sementer!