Mon marit de tot sap fer:
bressos i posts de pastar,
emperò no sap fer pa,
que és lo que més he mester.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Fusters
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
143
Volum
II
Altres cançons relacionades
Uns quants dies festejaren
aquells dos enamorats,
però després, de cansats,
a l’esglési’ se casaren.
Acabat es matrimoni,
ja s’acaba s’alegria:
viuen amb poca alegria
perque ja hi balla el dimoni.
Jaume vui, Jaume reclam.
Jaume, recorda’t de mi,
que, en sentir anomenar Jaume,
ja estic com un serafí.
Mu mare, casar, casar,
que es partits no vénen sempre;
quan s’escudella és calenta,
llavò és s’hora d’escaldar.
Tradicionari de Mallorca
