Ja no hi ha pena més trista
que no tenir què menjar,
o sa d’un qui ha d’esperar
que li dóniguen sa mà
perque ha perduda sa vista!
Enc que rebent tot el món,
lo que dic s'ha de seguir.
Jo ric amb sos que hi ha aquí
i sospir p’es qui no hi són.
Oh Mare de Déu del Carme,
donau bon temps a la mar
que anit s’han d’embarcar
mon pare i lo meu germà
i un jovenet que nom Jaume.