Son, son, vine, vine,
’n ets uiets de sa nina.
Si la son venia,
jo l’adormiria.
Si la son no ve,
no l’adormiré.
En Tòfol Julianet,
diuen que se vol casar.
Sa mare diu:-Tofolet,
jo doblers no te’n puc dar.-
Ell se va posar a plorar
i va dir que se’n ’niria
a casar-se amb Na Maria,
que és sa més guapa d’Artà.
Quatre Margalides són;
totes quatre van plegades:
quatre roses encarnades,
ses més polides del món.