Mon pare, jo vos duc noves
com a pagès vertader.
Enguany és sortit plover
i serà un any graner
de metles i de garroves.
El qui desitja, amor bona,
que jo no us veja amb salut,
caiga d’es penyal de Lluc
d’es Salt de la Bella Dona.
A Galilea, Senyor,
ses cigales ja no hi van,
perque s’hi moren de fam,
de miseri’ i de calor.