Juan, escolta’m a mi,
que En Pere ja l’he deixat:
a mi me’n pren com un gat
que juga amb un ratolí.

Es festejar, de vegades,
que du de perdició!
Quantes ànimes, Senyor,
per això s’han condemnades!

Jo us tenia en creu de Malta
per més apreciar-vós.
Cara de clavell hermós,
jo estim més un toc de vós
que cent besades d’un altre.