Ai, al•lota, que me costes,
i tu encara no ets meva!
Jo sempre vénc a ca teva
i tu mai véns a ca nostra.
Tant m’agrada aquest nom teu
que un hortet ne sembraria.
Tenc es nom més dolç: Maria,
nom de la mare de Déu.
Rosa, pren-ho amb paciència,
que són coses que ha fet Déu.
Dins sa plaça de Sineu
va morir s’estimat teu
davant sa teva presència.