Gelosia tenc sembrada,
gelosia coiré;
benhaja sa gelosia
i el qui gelosia té.
Cada vegada que hi ’nava,
quedava tot embambat
de veure s’endomassat
per sa paret, qui penjava.
Mare de Déu de l’abrement [sic]
Vós qui estau al monument
abraçada amb una creu,
devotament l’adorarem
-Oh Fill meu dolç i amat,
que de pena n’heu passada!
Jo la pas pel pecador.
Qui dirà aquesta oració
cent vegades es dia del Ram
mentres la Pàssi’ cantaran,
el do que em demanaran,
tant si és petit com si és gran,
ben concedit los serà.