Escaraders de Montblanc,
veniu, posarem forqueta
a s’ombra de sa caseta
que, qui és negre, torna blanc.
Me’n prendrà com lo bellveure
que de l’aire està privat.
Deis que estau enamorat,
però no em veniu a veure.
Anant a Lluc, hi ha mides
que la Mare de Déu dóna.
Que és de bèsti’ sa persona
qui no es tem de ses punyides!