Un dia m’enfadarà
i ho faré a bastonades;
massa ja n’hi he callades,
per no donar que rallar.
Ella és com un remerol,
l’hi diré en esser tot sol,
i serà en va si s’emperna,
perque qui s’ordre governa,
fa anar s’oli allà on vol.

Com a s’Arenal ’nirem,
mos menjarem sa porcella,
set conís i una llebre.
Veuràs quin arròs farem!

Senyor batle, ja pot veure
que es menaçar és per demés:
que mentres hi hagi tassers
i a sa butxaca doblers,
mal de fer és aturar es beure.